dijous, de setembre 29, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XVII)

© Gabriel Salvadó MMV

"Cinderella man", 2005

PEL·LÍCULES FRAUDULENTES



Cal anar amb molt de compte a l'hora d'adquirir pel·lícules gravades de manera il·legal. Les detectarem perquè acostumen a ser en format DVD i les distribueixen pel carrer persones d'altres races. Tanmateix no és la raça del distribuidor el que ens ha de preocupar, sinó la qualitat de la pel·lícula, que sovint és inferior a la que es ven de manera legal. Però sortosament hi ha excepcions.
Posem un exemple. El film "Cinderella man", vist al cinema, és un drama que explica la història d'un boxejador que passa de ser famós a perdre-ho tot amb el crack de l'any 1929. Com que és un home bo i creu en Déu i la família té grans dificultats amb feines mal pagades i els seus fills passen gana. Però un dia se li gira la sort i pot tornar a combatre, i amb la motivació de la misèria i de l'amor per la seva família guanya tots els combats fins que esdevé campió del món.
Ara bé, si la veiem en format DVD adquirit il·legalment pot passar el que mostro més amunt: el protagonista no s'assembla a Russell Crowe i la Renée Zellweger no sobreactua gens. A més a més, és sensiblement més curta que l'original, que dura 144 minuts. Per tant, no sempre resulta un inconvenient adquirir una pel·lícula fraudulenta.


dilluns, de setembre 26, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XVI)

© Gabriel Salvadó MMV

Matrimoni sexista (1918)

EL PATRIARCAT

El propassat dia 24, dia de Santa Mercè, vaig llegir en el conegut diari imprès "La Vanguardia" un article molt entretingut titulat "El sexismo que llevamos dentro", que anava signat per Maricel Chavarría. Obsessiva amb els temes que impliquen dones, l'autora (o autriu) aprofitava un libel d'Eulàlia Lledó editat per l'Institut Català de la Dona (sic) en el que, segons la senyora Chavarría, la filòloga "analiza el cómo y el porqué del uso androcéntrico y sexista de la lengua". L'articulista cita sovint la filòloga definint, per exemple, l'androcentrisme com "esa perspectiva que consiste en considerar que lo que han hecho los hombres es lo que ha hecho la humanidad y viceversa", i afegeix -perquè ella hi ha d'afegir alguna cosa- que això "legitima que una parte de la humanidad se apropie de lo que ha hecho y posibilitado la otra: las mujeres". Sense voler aquestes paraules poc meditades van en contra de la seva causa, perquè, tot i que ella es refereix sens dubte als grans progressos del món occidental, suggereix que també les coses dolentes les han fet o "possibilitat" les dones, com ara la prostitució (recordem que al capítol XIII de la "Història de la SGAE" ja em referia a l'articulista Chavarría quan parlava justament sobre aquest tema tan preocupant).
I aquesta introducció tan necessària ens du al tema principal d'aquest capítol: el patriarcat. Segons la filòloga, el sexisme és un mètode que ha utilitzat "el patriarcado para continuar manteniendo en situación de subordinación al sexo femenino". I l'autriu de l'article l'il·lustra amb una fotografia que és un fotograma de la pel·lícula "Barry Lyndon", de Stanley Kubrick. Aquesta fotografia crida l'atenció perquè el protagonista de la pel·lícula, Redmond Barry, pateix els tràgics infortunis que s'esdevenen precisament després de ser seduït, rebutjat i humiliat per la seva cosina Nora, la qual tria els homes en funció de la seva fortuna i sense el sentiment tan humà de la compassió -tret definitori dels psicòpates i de les psicòpates-. Però el més sorprenent de tot això és que l'acció transcorre a Irlanda al segle XVIII, i fins i tot els més menuts de casa saben que a Irlanda -com a tots els països de tradició celta- la dona manava i triava els marits, tenint-ne en algunes ocasions més d'un, a banda dels amants reconeguts. I que aquesta circumstància era tradicional i ben tolerada per tota la societat celta. En altres paraules: era un matriarcat.
La senyora Maricel Chavarría (que segurament deurà el seu nom propi tan poètic com l'olor dels núvols a una decisió matriarcal dels seus progenitors) oblida que precisament, dins el matrimoni, que ella anomena "patriarcat", es dóna -i cito la filòloga citada anteriorment- que "legitima que una parte de la humanidad se apropie de lo que ha hecho y posibilitado la otra: las mujeres".

dimarts, de setembre 20, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XV)

© Gabriel Salvadó MMV


Sergi, CI 34

ELS MEDIOCRES

Que hi hagi cada cop més còpies i distribucions il·legals d'obres amb copyright es deu a que cada cop hi ha més gent al planeta. Aquesta és la causa no només d'aquest, sinó també d'altres problemes que augmenten com més augmenta la població mundial. Per exemple, els accidents de trànsit o els homicidis. No cal pensar gaire per arribar a la conclusió de que a més gent, més problemes. Ni per deduir que si es reduís el nombre de persones es reduïria el nombre de problemes. Per tant, la solució és tan senzilla que fa caure d'esquena: cal eliminar gent amb urgència.
Ara bé, ¿quin criteri fóra el millor per triar quines persones sobren i quines no? Heus aquí una qüestió que no ens podem prendre a la lleugera. Els corrents més actuals es decanten pel que ja s’anomena “50% PEOPLE”. Són de l'opinió que tirant curt sobra aproximadament la meitat de la població, o una mica més, i que amb 3.000 milions d'habitants ja faríem. Pensen, amb bon criteri, que la tria no hauria de ser racial, ni classista, ni religiosa, ni sexual, sinó universal. I que la manera més efectiva, tant a nivell pràctic com sentimental, seria treure'ns de sobre la gent mediocre; és a dir, els que no són ni molt intel·ligents ni molt totxos. Si observem el sistema de mesurar el Cocient Intel·lectual de Binet-Simon, segons el qual el 50% de la població té un CI d'entre 90 i 109, trobem la resposta a bona part dels problemes mundials, ja que és justament aquest segment el que està al bell mig de l'escala d'intel·ligència, és a dir, la zona "normal" o "mediocre". Com més amunt de 110 més intel·ligència i com més avall de 90 allò altre que no diré per no ferir susceptibilitats. D'aquesta manera al món quedarien uns 3.000 milions d'habitants, una xifra molt més còmoda que l'actual, i el planeta estaria poblat per persones intel·ligents i persones no intel·ligents que conviurien pacíficament perquè es necessitarien els uns als altres (els uns per motius econòmics i els altres per motius en general). No hi hauria això que els progressistes anomenen “intel·ligència emocional”, és ben cert, però no caldria, ja que la part d’intel·ligència la posarien els intel·ligents i la part emocional els altres. Les persones més capacitades es podrien encarregar de les qüestions importants (culturals, polítiques i econòmiques, per exemple) sense que els interrompessin els mediocres (que, recordem-ho, ja no hi serien) i les persones més endarrerides serien una mà d'obra excel·lent i alegre que no haurien de patir pel seu modus vivendi ni per res, amb jornades laborals flexibles i gens fatigoses, tenint àmplies zones de distensió a les fàbriques i fil musical amb diferents melodies per al seu benestar, totes amb el seu corresponent copyright.

dimecres, de setembre 14, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XIV)

© Gabriel Salvadó MMV

El gripau Vicenç a "Les històries del Bosc".

ELS CONTES PER A NENS

Un dels escàndols més grans en el món editorial és la literatura infantil. Contes escrits per a un públic molt jove i fàcilment influenciable són pretesament educatius i promouen uns valor hipòcrites sobre la vida. A "Les històries del Bosc", per exemple, els nens poden llegir les aventures del gripau Vicenç, la rateta Emília i el talp Cosme, que viuen en harmonia en el seu bosquet pacífic i acollidor. En una d'aquestes històries la rateta Emília juga amb el talp Cosme a la petanca mentre el gripau Vicenç ensenya l'abecedari al ratet Josep Maria. No hi ha violència ni comunisme, sinó lliçons d'amor i "savoir faire". Però quan els lectors d'aquests contes arriben a l'adolescència, es troben que la vida està plena d'obstacles i de violacions en massa.

© Gabriel Salvadó MMV

El gripau Vicenç a l'Institut Francesc Macià de Cornellà.

Així, mentre la SGAE continua gestionant els drets d'autor d'aquestes històries, un jove va haver de disseccionar el gripau Vicenç a l'Institut Francesc Macià de Cornellà. ¿És així, com educa la SGAE els nostres nois?

dilluns, de setembre 12, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (XIII)

© Gabriel Salvadó MMV
Pressumpta puta.



LES PUTES



El dia 12 de setembre, a la pàgina 29 del conegut diari barceloní "La Vanguardia", hi havia una entrevista amb la dona Sihem Habchi, que és vicepresidenta del moviment franco-feminista "Ni putes ni soumises". La pressumpta periodista Maricel Chavarría li fa unes quantes preguntes amb la finalitat de que la dona entrevistada afirmi que cal il·legalitzar la prostitució, sense sortir-se'n. Primer li fa la següent: "¿Qué opina usted respecto a prohibirla o legalizarla?", i veient que no li contesta exactament el que vol sentir, li torna a preguntar: "¿Una sociedad que legaliza la prostitución refleja un vacío en la igualdad de sexos?". Llavors la dona Sihem contesta: "Lo que no puede ser es que las mujeres acepten este como un trabajo cualquiera: es la mercantilización del cuerpo."
És un diàleg brillant, però la qüestió sobre si cal o no legalitzar la prostitució, que es deixa de banda, no és poca cosa, tenint en compte les noves tecnologies que podrien perjudicar seriosament el futur de les putes, tal com passa amb la malmesa indústria discogràfica o audiovisual. L'accés a internet ha facilitat l'ús del sexe de manera fraudulenta, i algú hauria de fer una estadística sobre l'augment de les masturbacions pirates i contactes de baix preu entre persones que fan perdre milions d'euros a tot el món. I per això algú hauria de proposar un cànon sobre les tovalloletes que es llencen, la crema hidratant i altres productes. Perquè si no legalitzem les coses l'economia sexual pot patir un revés que sentenciaria de mort les putes tal com les coneixem avui en dia.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.