HISTÒRIA DE LA SGAE (XI)

SÓNAR

El Sónar, el festival de la "música avançada" i les "arts multimèdia" ha triat per a la seva campanya de promoció una sèrie de cartells fets amb molta intel·ligència. Són retrats de persones que han estafat i/o robat. Quinquis cèlebres. Però, segons l'organització del festival, "personatges populars que han construït la seva pròpia escala de valors al marge del que estableix la llei". Ara bé, hi falta un retrat. L'estafa més gran de l'era moderna, l'enganyifa que fa més anys que dura i la que acumula més fortunes: la cultura pop. O el propi Sónar, que la representa. Cal pensar que els organitzadors són tan intel·ligents que ens volen presentar els delinqüents com a gent simpàtica, "autèntics herois populars", com diuen ells, per tal que no sospitem que el que practiquen ells mateixos -és a dir, robar i estafar- és dolent. O potser és ironia, i aleshores hem de pensar que lloant els delinqüents la gent notarà aquest gest còmplice, aquesta picada d'ullet perquè entre les persones civilitzades sabem que robar no s'ha de fer i ells s'ho prenen amb aquesta conya tan "cool" que no sembla conya perquè de fet no ho és.