HISTÒRIA DE LA SGAE (XXI): "L'ENYORANÇA NO ES GRAVA AMB CAP CÀNON"

Aquest any estem d’enhorabona, perquè el concepte cànon s’ha actualitzat (ara és més injust encara), la qual cosa dóna a entendre que aquesta gent no són uns immobilistes, sinó que van per feina. I això és bo, perquè la inquietud mou els països. Cap amunt o cap avall, però els mou. Però ens queda una cosa encara no gravada pels drets de reproducció i/o còpia i/o ús: el record, el pensament recurrent, la imatge que tenim gravada al cervell. Jo, per sort o per desgràcia, no hi tinc cap cançó del Sabina ni del Ramon Muntaner, sinó altres imatges que de moment no em fan pagar per visionar i utilitzar sempre que jo vulgui, ja sigui en un casament o en un autobús de camí cap a Saragossa. I ja declaro que, quan gravin la crema hidratant i les tovalloletes, faré servir material substitutori o inclús res.