dilluns, de maig 30, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (VI)

(c) Gabriel Salvadó MMV
Dibuix on es mostra per primer cop la intel·ligència d'una dona (1858)



EN FAVOR DE LA DONA


Fins fa pocs anys s'ha menystingut la capacitat creativa de la dona, i se l'ha exclosa del món artístic i intel·lectual. Sortosament, però, els experiments del Dr. Jean-Martin Charcot (1825-1893) en el terreny de la histèria i les neurosis ens han fet veure el món amb uns altres ulls. Ara les dones ja opten amb igualtat de condicions a l'elevat món de les arts i la poesia. A Espanya, sense anar més lluny, Maria de la Pau Janer o Elvira Lindo en el camp de la literatura, o la gran dibuixant Roser Capdevila, en el de les Belles Arts, no queden gaire enrere de William Wordsworth o de Tiziano.

dissabte, de maig 28, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (V)

(c) Gabriel Salvadó MMV
L'autor anònim de "La puta de la cabra" (1827-1901)

UN CAS PARADIGMÀTIC

De la mateixa manera que la majoria d'autors reclamen els seus drets sobre les seves obres, n'hi ha que fan tot el contrari, és a dir, no. El cas que esmento avui és el de l'autor de la cançó "La puta de la cabra". Si bé la cançó és molt coneguda de tots, de l'autor en canvi només se sap que era de Caldetes i que havia composat algunes sardanes.
S'han conservat alguns manuscrits atribuïts al mateix compositor, com ara el fragment que reprodueixo tot seguit:

Y en la puerta la iglesia te eché un casquete

y si no es por el cura te echo hasta siete,

te echo hasta siete rediós,

te echo hasta siete,

y en la puerta la iglesia te eché un casquete...

dijous, de maig 26, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (IV)

(c) Gabriel Salvadó MMV
Melinda Oé (1897-1922)



UN AMOR PROHIBIT


Melinda Oé, de soltera Schultz, es va casar amb un agricultor negre de Higginsville, Missouri. Es creu que fou un amant de la Melinda, Peter Taylor Alkire, qui va composar el tema "Oé, oé, oé!", tan popular avui en dia als estadis de futbol. I per tractar-se d'una composició feta per un negre el seu autor no ha gaudit del reconeixement que hauria tingut un blanc com, posem per cas, Cole Porter.

(c) Gabriel Salvadó MMV
Emmanuel Kaufman (1856-1931)

Però documents trobats recentment demostren que l'amant de Melinda no va ser en Peter Alkire, sinó el compositor austríac Emmanuel Kaufman, qui, per raons socials de l'època, va mantenir el secret tant del seu idili amb la Melinda com de l'autoria de la cançó.

dimarts, de maig 24, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (III)

(c) Gabriel Salvadó MMV
Marmaduke Packenham III, "MP3" (1836-1911)



MARMADUKE PACKENHAM III

De ben petit, aquest anglès de Liverpool va veure com morien el seu pare i tots els seus germans de malaties venèries un any després que contractessin els serveis d'una institutriu francesa. En quedar sols ell i la seva mare va créixer en un ambient emocionalment inestable i de dependència mútua. Anys més tard, quan per motius professionals va haver de traslladar-se a Londres sense la seva estimada mare, començà a tenir atacs de melanconia cada cop més severs. L'única cosa que l'alleujava eren les operetes de Gilbert & Sullivan, tal com escriu en una carta de 1873:
"Mama, no passa un dia sense que pensi en tu, excepte els dissabtes, que és quan vaig a sentir l'extraordinària música de Gilbert & Sullivan. T'agradaria molt. Algun dia te la portaré a casa".


(c) Gabriel Salvadó MMV
El primer "MP3", de l'any 1876


L'amor per la mama feu que al cap de pocs anys tingués llest l'aparell que anomenà "Marmaduke Packenham III", que per raons d'espai fou finalment batejat amb les sigles "MP3". Lamentablement, però, quan va arribar a Liverpool amb el flamant enginy la seva mare havia mort de tristesa.

dilluns, de maig 23, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (II)

(c) Gabriel Salvadó MMV
Dévald Vidor Dvorzsak, "D.V.D." (1923-1978)



DÉVALD VIDOR DVORZSAK

Aquest hongarès amant del cinema i antic discòbol tenia l'ambició d'unir les seves grans aficions en una de sola, és a dir, convertir una pel·lícula en un disc. Ho aconseguí l'any 1959, però en l'àmbit econòmic del CAEM, governat per la URSS, això es veia amb desconfiança i ben aviat va ser investigat i perseguit. Dvorzsak va ser torturat i confinat durant anys. Això el desanimà bastant i perdé la il·lusió per les coses i començà a beure i a fumar. Als bars de Budapest tothom el coneixia com a D.V.D., i quan trobava algun estranger mirava de donar-li un paquet, on hi havia el disc, i on només hi deia "Philips. Holland. D.V.D.". Dvorzsak, morí de càncer de bufeta als cinquanta-cinc anys, però sembla que d'alguna manera el paquet arribà al seu destinatari.

diumenge, de maig 22, 2005

HISTÒRIA DE LA SGAE (I)

(c) Gabriel Salvadó MMV
Jacques-Yves de la Cinte, marquès de Cassette (1803-1831)



JACQUES-YVES DE LA CINTE

Va inventar el sistema compacte que du el seu nom. Es tractava d'una capsa de fusta de bruc que contenia dues bobines que giraven i permetien que la cinta es cargolés per una banda mentre per l'altra es decargolava. Era un home molt apassionat de la Margot Salope, el pare de la qual, músic de professió, mai va permetre que l'inventor d'un enginy tan maligne es casés amb la seva filla. Jacques-Yves es va suicidar quan encara no havia fet els vint-i-vuit anys.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.