HISTÒRIA DE LA SGAE (XX): "LES FRÍGIDES"

Charles Baudelaire


LES FRÍGIDES

Al magnífic article de Maricel Chavarría “A la ‘superwoman’ no le apetece el sexo”, aparegut a La Vanguardia el dilluns 17 d’octubre, l’autora insisteix en el seu tema predilecte, és a dir, les dones i les seves mancances. En aquest article afirma que a la que ella anomena “superwoman” (és a dir, una dona que vol fer massa coses) li han pasat les ganes de sexe. Sobretot a les casades (“Según un estudio británico, las casadas o con pareja presentan mayor tendencia a tener problemas sexuales... ¿A quién le extraña?”). Cito coses que cita ella: “Su falta de interés por el sexo indica a menudo que están quemadas e insatisfechas en muchos aspectos de su relación”, “otra cosa es que lo que encuentras cada noche en tu cama no sea lo que esperabas” (Paula Sardelli). En definitiva, la dona està patint un canvi. No feia ni quaranta anys que havia descobert la seva sexualitat gràcies als anticonceptius, i ja l’ha perduda. Li ha durat poc, i segons sembla és per culpa de les exigències de la societat (“Al cansancio de la superwoman y al desencuentro de la pareja hay que añadir un tercer elemento decisivo: la cultura de la imagen. El sexo está de moda. Y también sus exigencias estéticas.”). I això és bo.
Els homes també han patit canvis socials, i sovint això s’ha traduït en producció artística. Al segle XIX, la crisi de la masculinitat va desembocar en el dandysme, i gràcies a això vam tenir Baudelaire i grans canvis favorables per a la cultura i la civilització occidental.
Per això no ens hauríem de preocupar gaire si la dona també pateix algun moment d’impasse, ja que això ja està comportant millores a la cultura. Alguna cosa s’està movent, que ha permès que la Maria de la Pau Janer guanyi el Premi Planeta. És el començament i hem de ser optimistes.

HISTÒRIA DE LA SGAE (XIX)

"Canarious, the killer", molt popular als països de la Commonwealth.

ELS BLOGS

Els últims trenta-cinc anys s'ha constatat un augment de l'ús d'internet que com a mínim fa pensar. Uns estudis de la Commonwealth demostren que un de cada diversos menors d'edat té accés a la xarxa, i el que és més preocupant: la fan servir. L'estudi també destaca un fenomen que va en alça i que preocupa a pares i mestres: els blogs. Els adolescents, i fins i tot els nens, han descobert una manera de penjar a la cosa intangible els seus pensaments i vivències particulars, deixant-los en quaderns virtuals a la vista de tothom. Hi escriuen coses íntimes que normalment no interessen als altres, i escrits barroers sobre temes indeterminats. Com que als blogs els lectors hi poden deixar els seus comentaris, sovint s'esdevé que es barallen entre ells i la cosa fa riure o bé plorar o bé res. Els pares i els mestres es reuneixen en centres d'assisstència per navegar junts per internet i llegir algunes de les coses que hi posen els que podrien ser els seus fills o nebots, però també els seus esposos o germans, ja que la cosa s'ha anat estenent fins a afectar també algunes persones adultes i sensibles.
Aquest fenomen fa que els especialistes en coses indeterminades es plantegin uns sèrie de qüestions. ¿Fins a quin punt és legal la difusió de coses a sac? ¿De quins temes parlen? ¿Per què no parlen amb els seus amics per comptes de penjar-ho a la vista de tots? ¿Quines són les causes de que hi hagi desgraciats que se sentin tan sols? ¿Com es fa un blog?
Els nens, i els que no ho són tant, han descobert en els blogs una manera de conviure sense tenir contacte físic ni haver-se de mirar a la cara. I també una manera de compartir coses estúpides com ara fotos, escrits íntims i xorrades d'aquestes, al mateix temps que senten que formen part d'un mateix grup, tenint referents comuns com ara pel·lícules de moda o música pop. Un exemple alarmant per la seva violència són les aventures del mixonet Canarious, que il·lustren aquest capítol.

HISTÒRIA DE LA SGAE (XVIII)

Wallace & Gromit a "L'assumpte de la cadira", 2005

UNA DESGRÀCIA

Sembla ser que un incendi a Aardman Animations ha destruït una quantitat important del material que s'havia fet servir per a les pel·lícules de "Wallace & Gromit". No crec que en Nick Park, el que se'ls va inventar, rebi una pensió vitalícia de la SGAE com la vella Bardem, entre d'altres coses perquè ha demostrat que és capaç de treballar, com les persones honrades. Per altra banda, tot i que s'ha perdut molt de material, sortosament la crema ha arribat en un bon moment, ja que l'última pel·lícula ha estat al lloc número u als Estats Units, i perquè està a punt d'estrenar-se'n una altra joia: "L'assumpte de la cadira", en primícia en aquest blog.